dissabte, 6 d’octubre del 2018

Es carrers seran tostemp nostes


MANIFEST TAULA PER ARAN 1 0CT 2018
Hè un an dejà, comencèc a créisher eth seme de Taula x Aran. Hège dies
que beri uns trebalhauen secretament tà que TOTI poguéssem realizar
eth nòste DRET DE VÒT. Mès aguest dia mos dèrem compde qu'i auie un
moviment democratic en Aran mès gran deth que molti mos demorauem, e
tan convençudi coma ena resta de Catalonha.
A compdar der 1 d'octobre aprenèrem a éster PÒBLE: trabalhant AMASSA,
amassant es nòstes fòrces, deishant de banda ideaus e individualismes.
Quan didem ES CARRÈRS SERAN TOSTEMP NÒSTES, vò díder que son de TOTeth pòble. Entà deféner es nòsti drets, era nòsta libertat e era democracia. Era soleta causa que non a cabuda en es nòsti carrèrs ei eth FASCISME.


Tot i que a l'Aran no vam patir la violència que van rebre en molts llocs de Catalunya, vam viure temorosos aquella jornada. Tota la nostra solidaritat amb el nostre poble, que es defenia amb paperetes i tota la dignitat i pacifisme davant dels cops de porra, de peu i de puny d'un Estat repressor i desbocat.
Que els Mossos aquell dia van fer la seva feina (el que els havien manat). Des de la proporcionalitat, és a dir, amb paraules davant d'una multitud dialogant i comprensiva.
Mai es pot considerar ningú culpable per haver votat! Ni ningú per haver-ho fet possible!
Per això seguim exigint la LLIBERTAT de les PRESES I EXILIADES POLITIQUES. Denunciem la persecució i exageració dels càrrecs contra membres de CDR, RAPERS, TUITAIRES, etc.
No pararem fins aconseguir una República justa, social, independent i democràtica a la que l'Aran ha d'anar lligada per no perdre els seus drets.

VISCA LA DEMOCRÀCIA!!!
VISCA EL POBLE UNIT ALEGRE I COMBATIU!!!
VISCA LA REPÚBLICA DE CATALUNYA I L'ARAN!!!






divendres, 17 d’agost del 2018

Condemna des atacs terroristes en Barcelona e Cambrils.


Deman hè un an des atacs terroristes en Barcelona e Cambrils.
Taula per Aran condemne tostemp era violencia en totes es sues formes.

Consideram qu'ei incoerent e ipocrita, que volgue èster present en aumenatge as victimes, un rei qu'ajude ara financiacion deth terrorisme gihadista e ar armament de païsi qu'obliguen a molta gent a huger des sues cases.

Per açò didem que non auem rei, que non lo volem ne l'auem de besonh.

Des de Taula per Aran volem auer un especiau rebrembe as victimes d'aguesti atacs e mostrar tot eth nòste supòrt as sues familhes e entorn.

300 dies

Taula per Aran torne a gésser ath carrèr pr'amor qu'aué hè 10 mesi qu'es Jòrdis son injustament privadi de libertat. Son ostatges d'un Estat antidemocràtic, son PRESOÈRS POLITICS!

Deuant d'ua politica qu'abuse e maltracte ath pòble e qu'utilitze era justicia en sòn favor; clamam que NON MOS REPRESENTE.

Deuant d'ua justicia q protegís monarques e politics corroptes e violadors. Qu'invente delictes de terrorisme inexistents; clamam DESOBEDIENCIA.

Deuant d'un país que justifique era violencia contra era democracia, en compdes de lutar pera sua dignitat; clamam que NON EI ETH NÒSTE PAÍS.

Apropar es preses a Catalonha non mos arturarà. Non ac haram enquià que totes eres siguen liures e es exiliades poguen tornar as sues cases e a exercir plenament es sòns drets.

Per açò en tant qu'era justicia non sigue justa e era politica non mos respecte SEGUIRAM ENA LUTA PACIFICA E DECIDIDA

VISCA ERA REPUBLICA!!!

dissabte, 4 d’agost del 2018

Toti enthat Pòrt de Salau

SUS ERA IMPORTÀNCIA DETH 5 D’AGOST
Damb es companhs de Taula per Aran hè mesi que trebalham ena defensa deth dret a decidir era sobeirania d’Aran e de toti aqueri pòbles que vòlen veir reconeishudi es sòns drets damb plena libertat. Defenem era nòsta cultura,
lengua e territòri. Trebalham en un projècte de replantejament d’elements de judici, d’intercambi d’opinions, de libertat d’expression e de concienciacion sociau desde eth respècte ara diversitat.

Mos auem manifestat en favor dera igualtat de genre, des drets des jubilats, der ús preferent dera lengua occitana
en Aran, er aranés, e des libertats.

Continuaram trebalhant per tot aquerò que dignifique eth nòste país e era sua gent.

Actuauments, en Aran, representam eth solet grup transversau d’opinion, manifestacion e transformacion sociau.
Era pòrta ei dubèrta a quinsevolh persona que desire formar￾ne part e veir es sues opinions contrastades e apuades.

Taula per Aran va dera man de Catalonha e Occitània e tanben d’aqueri pòbles a qui non s’a arreconeishut encara era sua sobeirania per part des govèrns d’Euròpa, aguesta Euròpa supranacionau dauant dera quau s’impòse un trebalh continu de cap tara Euròpa des Pòbles que vòlen organizar liurement eth sòn futur e eth sòn encaish e relación damb es auti estats-nacion ja arreconeishudi.

Ua Euròpa d’afraiament, solidària e sociau.

Entenent qu’er afraiament entre es pòbles passe pera defensa dera sua gent, cultura, lengua, costums, territòri e
sobeirania ena sua maxima expression, pensam qu’eth 5 d’agost ei ua bona ocasion entà manifest’ac.

Vos i demoram a toti!

dilluns, 16 de juliol del 2018

Els volem a casa

Taula per Aran torne a gésser ath carrèr pr'amor qu'aué hè 9 mesi qu'es Jòrdis son injustament privadi de libertat.

Alemanha e Bèlgica an sentenciat que no i a delicte de rebellion ne de sedicion,e Espanha s'entossudís en inventar relats tà retier a gent escuelhuda peth pòble enes presons e en exili. Son ostatges d'un Estat antidemocràtic, son PRESOÈRS POLITICS!

Deuant d'ua politica qu'abuse e maltracte ath pòble e qu'utilitze era justicia en sòn favor; clamam que NON MOS REPRESENTE.

Deuant d'ua justicia q protegís monarques e politics corroptes e violadors. Qu'invente delictes de terrorisme inexistents; clamam DESOBEDIENCIA.

Deuant d'un país que justifique era violencia contra era democracia, en compdes de lutar pera sua dignitat; clamam que NON EI ETH NÒSTE PAÍS.

Apropar es preses a Catalonha non mos arturarà. Non ac haram enquià que totes eres siguen liures e es exiliades poguen tornar as sues cases e a exercir plenament es sòns drets.

Per açò en tant qu'era justicia non sigue justa e era politica non mos respecte SEGUIRAM ENA LUTA PACIFICA E DECIDIDA

VISCA ERA REPUBLICA!!!

dimecres, 23 de maig del 2018

Un poble crida democràcia !!!!

Un Govern que intenta fer política social (contra el canvi climàtic, la pobresa energètica...), que escolta el seu poble posant les eines al seu servei perquè es pugui expressar de la única manera que es pot fer: amb un referèndum.

AIXÒ ÉS DEMOCRÀCIA!

Enfront, un règim tan corromput que ja no reconeix la democràcia, que intenta manipular la seva pròpia població i que té por de donar-li la veu al poble. Que tomba tot el que s'aprova al Parlament emparant-se en una Constitució caduca que només es canvia a conveniència.

Tanta por té, que en comptes de tractar de convèncer; que no d'enganyar; amb els seus arguments per defensar la seva posició davant les urnes, només té com a recurs la repressió violenta contra tot un poble pacífic i valentament decidit
.
AIXÒ NO ÉS UN ESTAT DE DRET!

Dissoldre un Govern legítim, escollit pels catalans i les catalanes a les urnes i empresonar tothom que no pensi com ells, en comptes de dialogar.

Imposar unes noves eleccions amb les seves regles i no voler acceptar els resultats i els seus representants escollits amb una participació massiva de votants.

AIXÒ ÉS UN COP D'ESTAT!

Desmantellar totes les institucions catalanes dins i fora del país.

Destituir alts càrrecs que han demostrat sobradament la seva vàlua i la seva professionalitat. Mentre, condecoren incompetents, manipulen mitjans, tapen corrupció, i prohibeixen la llibertat d'expressió.

AIXÒ ÉS UNA DICTADURA! 


És impossible veure justícia allà on no n'hi ha, veure promeses, on només hi ha enganys.

Tant sols volem ser lliures, començar a construir un món més just per a tot@s
                                             i                                 
només ho aconseguirem des de la desobediència pacífica, popular i inclusiva.

AIXÒ SERÀ UNA REPÚBLICA!


dimecres, 25 d’abril del 2018

Conde de Sant Jordi

CONDE DE SANT JÒRDI
Hè fòrça, fòrça ans, i auie un pòble a on es sòns vesins parlauen de tot, des de çò més important enquia totes aqueres causes que passauen, que auien passat o que anauen a passar. S'amassauen persones de totes es edats e totes damb es sues diferéncies. Mès parlauen e se metien d'acòrd, pr'amor qu’ auien quaquarren que les importaue per igual a toti: eth sòn estimat pòble, Aran.
Mès, un dia, de patac, eth cèu se tornèc de color nere, e de tant en quant, baishaue un bromalh gris que entornejaue ara gent e se'n pujaue tath cèu. Es persones se tornauen grises, mau encarades e desconfiades, e se hège ua estona auien parlat damb es auti vesins, a partir d'alavetz, s'embarrauen en sòn petit mon e ne volien saber çò que passaue en sòn poble ne enes pòbles des costats.
Mentretant, en un pòble vesin cridat Catalonha, eth sòn cèu tanben se tornèc nere, més aquiu eth bromalh gris quan baishaue tàs carrèrs se`n tornaue ensús ath mès córrer. Es que encara non les auie agarrat eth bromalh en Aran, se demanauen per qué as vesins catalans non les passaue çò de madeish. E atau decidiren anar a vèir com s'ac hègen entà poder protegir-se d'aqueth cèu e bromalhs tan dolenti.
Trauesseren er arriu e anèren pes camins enquia arribar ath cap d' ua petita montanheta des d'a on vedien tot eth pòble. Aquerò ère Catalonha, encara ara non an paraules entà explicar çò que vederen. I auie ua lum enorme, brilhant, neta e clara. Cada viatge que eth bromalh volie clauar-se tà entrar enes sòns carrèrs, era lum se hège més brilhanta e eth bromalh més petit. Decidiren anar a caminar per aqueri carrèrs e parlar damb era gent. Era sua emocion se hège més potenta en vèir qu'aquera lum gessie des madeishi vesins, des còrs de cada persona, pr’amor qu’aguesta ère era sua fòrça; era fòrça dera esperança entà hèr un país melhor, dera unitat e der amor ara sua tèrra, cultura, lengua e costums.
En arribar en Aran ac expliquèren tot as vesins, les dideren qu'es catalans s'auien aufrit entà ajudar-les en tot, tà poder véncer ara broma e que, se juntauen es fòrces des dus pòbles, harien desaparéisher eth cèu nere e toti es bromalhs qu'arribèssen.
E atau, decidiren hèr ua taula. Ua taula fòrça grana, a on poder-se sèir cada un des vesins d'Aran, entà parlar de tot, absolutamens tot, entre eri e damb es sòns vesins e amics catalans. Entà tornar a hèr florir er amor peth sòn pòble, e a on pòga pòc es guardades e es còrs se tornèssen a illuminar esperançadi. Entà que Aran e Catalonha se hessen cada viatge més fòrtes tà poder-se deféner deuant de quinsevolh atac, venguesse d'a on venguesse. E atau siguec com neishec TAULA PER ARAN.
Aué, Diada de Sant Jòrdi, e coma cada dia, mos embrembam des presoèrs politics, des exiliats politics, dera repression, des atacs e es mentides que estam patint e, en especiau, des nòsti Jòrdis.

dimecres, 28 de març del 2018

Comunicat pel video enregistrat a la cafeteria Möet de Baqueira al desembre de 2017

En relacion damb eth vidèo de Baqueira que s’a hèt viral enes darrères ores, a on bères persones baren ath ritme de pas-doble era coneishuda cançon de Manolo Escobar ‘Y viva España’ ath madeish temps que d’auti hèn ues salutacions fascistes, des de Taula per Aran manifestam:
1- Semble qu’eth vidèo a gessut publicat ara, mès era data de realizacion siguèc en deseme, ath principi dera sason d’esquí. Entenem qu’era vinculacion des imatges damb era recenta detencion deth President Puigdemont a ua clara intencion d’incitacion ar òdi premeditada.
2- Dada era transversalitat dera nòsta organizacion, tostemps respectaram es sentiments d’identitat des persones que se sentiguen araneses, catalanes, espanhòles o de quinsevolh auta nacionalitat. Ei per açò qu’entenem eth moment de celebracion qu’aguestes persones sentissen en escotar era musica e decidir cantar, barar e brindar damb champagne.
3 - Denonciam dubèrta e publicaments quinsevolh mòstra de fascisme coma es salutacions qu’apareishen en vidèo atau coma d’autes formes d’apologia deth fascisme en quinsevolh aute contèxt. Tostemps les rebutjaram e pensam qu’an d’éster tanben denonciades e refusades en ua societat democratica coma era nòsta.
—————————————————————————————————————————————————
En relació amb el vídeo de Baqueira que s’ha fet viral en les darreres hores, on vàries persones ballen al ritme de pas-doble la coneguda cançó de Manolo Escobar “Y viva España” al mateix temps que d’altres fan unes
salutacions feixistes, des de Taula per Aran manifestem:
1- Sembla que el vídeo ha sortit publicat ara, però la data de realització va ser al desembre, al principi de la temporada d’esquí. Entenem que la vinculació de les imatges amb la recent detenció del President Puigdemont té una clara intenció d’incitació a l’odi premeditada.
2- Donada la transversalitat de la nostra organització, sempre respectarem els sentiments d’identitat de les persones que se sentin araneses, catalanes, espanyoles o de qualsevol altra nacionalitat. És per això que
entenem el moment de celebració que aquestes persones poden sentir en escoltar la música i decidir cantar, ballar i brindar amb xampany.
3- Denunciem oberta i públicament qualsevol mostra de feixisme com les salutacions que apareixen en el vídeo, així com altres formes d’apologia del feixisme en qualsevol altre context. Sempre les rebutjarem i pensem que han de ser també denunciades i rebutjades en una societat democràtica com la nostra.
—————————————————————————————————————————————————
En relación con el video de Baqueira que se ha hecho viral en las últimas horas, donde varias personas bailan a ritmo de pasodoble la conocida canción de Manolo Escobar “Y viva España” a la vez que otras hacen saludos fascistas, desde Taula per Aran manifestamos:
1- Parece ser que el video se ha publicado ahora, pero la fecha de realización fue en diciembre, al inicio de la temporada de esquí. Entendemos que la vinculación de las imágenes con la reciente detención del President Puigdemont tiene una clara intención de incitación al odio premeditada.
2- Dada la transversalidad de nuestra organización, siempre respetaremos los sentimientos de identidad de las personas que se sientan aranesas, catalanas, españolas o de cualquier otra nacionalidad. Por eso entendemos
el momento de celebración que estas personas pueden sentir al escuchar la música y decidir cantar, bailar y brindar con champán.
3- Denunciamos abierta y públicamente cualquier muestra de fascismo como los saludos que aparecen en el video, así como otras formas de apología del fascismo en cualquier otro contexto. Siempre las rechazaremos y pensamos que tienen que ser también denunciadas y rechazadas en una sociedad democrática como la nuestra.
Taula per Aran, 26/03/2018

diumenge, 18 de març del 2018

En luta per pensions dignes

MANIFÈST DE TAULA PER ARAN ENTARA CONCENTRACION
PER UES PENSIONS DIGNES
Cau saber a on èm:
Era pension ei un dret subjectiu reconeishut ena Constitucion Espanhòla.
Era pension ei, tanben,  un dret public-privat de base contractual: eth ciutadan guanhe eth dret a recéber era corresponenta pension, ena mesura que cotize pendent es ans estipoladi.
Eth sistema de pensions espanhòl ei un sistèma mensual de repartiment, ei a díder, de solidaritat intergeneracionau a on es actius paguen es pensions as jubilats o pensionistes que, ath sòn torn, auien pagat quan èren actius.
Eth Hons de Resèrva dera Seguretat Sociau, se constituïc en an 2000 damb era intencion d’equilibrar dues qüestions: 
1) Possibles moments de dificultat o crisi e
2) Es efèctes der aument dera esperança de vida previsti entath 2022.
En an 2011 la constituïen 66 mil Milions d’èuros,
ara fin de 2013 s’auie redusit a 53 mil Milions d’èuros e segons eth Banc d’Espanha era Seguretat Sociau ère endeutada en 17 mil Milions d’èuros.
Eth Hons de Resèrva dera Seguretat Sociau a estat dilapidat en aguesti darrèri ans e, aué per aué, eth nivèu ei negatiu.
En un país …  
. a on era luta contra tot açò se concèntre enes rendes salariaus de mès fácil contròl, es mès baishes,
. a on non se corregissen es baishi salaris, que compòrten baishes cotizacions,
. a on se redusís sistematicament era despena e era qualitat des servicis sanitaris ena atención primària e ospitalaria,
. a on s’aumente eth còst des medicaments des jubilats, dat qu’era Seguretat Sociau no pòt asumir era part que pagaue,
. a on eth sistèma de finançament que retarde eth pagament as farmàcies dificulte er accés as medicaments,
. a on continuaràn es reduccions des despenes d’atencion sòciosanitària e anaràn desapareishent es residéncies publiques entara tercera edat  e se redusiràn es concertades,
. a on era atención sociau depenerà cada viatge mès d’entitats benefiques coma Càritas o era Creu Ròia,
. a on era praubesa energetica aumente continuaments,
. a on eth mon dera educacion, era cultura e er ensenhament viuen, cada còp mès, un ambient precari,
. a on s’obvien es diferenti mecanismes d’evasion fiscau ar abast des granes fortunes, companhies, negocis e salaris,
. a on era quantitat de senadors, diputats  e cargues elèctes doblen e quadripliquen a d’auti païsi  d’Euròpa,
. a on es sues despenes son escandaloses,
. a on se dilapide era despena publica en òbres faraoniques sense rendibilitat social ne economica,
. a on existís un naut volum de frau fiscal que s’intuïs deth doble dera mieja europèa,
. a on ei permés que determinades elits privades ludisquen beneficis ben grani, sabent que les an perque an estat rescatadi damb es dinèrs qu’ara manquen tà pagar es nòstes pensions …
Es pensionistes actuaus e futurs èm en ua situación extremadament dificila en çò que tanh ara suficiéncia des pensions enes propèrs ans, cada an, desde 2014, per tant non ei pas eth prumèr còp que passe, senon eth cincau! es pensions se revalorizen un escandalós e ridicul 0,25% annuau, quan era inflaccion objectiu deth Banc Centrau Europèu ei deth 2% … e quan era lum a pujat un 12% e eth gas un 10%!!
Ara eth gobernador deth Banc d’Espanha ditz qu’es jubiladi èm milhor de çò que semble, donques auem “cases en proprietat” e qu’açò s’aurie d’auer en compde en calcul des pensions.
Açò ei ua burla entàs 9 milions de pensionistes !!
Un de cada tres pensionistes crube per dejús deth nivèu lindau dera praubesa, ei a díder, mens de 8.200 èuros annaus. En Catalonha i a miei Milion de pensionistes en aguestes condicions deth quau eth 60% son hemnes.
Damb es retalhades, fòrça persones deth collectiu de pensionistes e jubilats, eth 25%, s’an convertit en sostén principau, a viatges unenc, des següentes generacions.
As futurs pensionistes se les endarrerís era edat d’inici dera jubilación e ath delà, a compdar de 2019 se les aplicarà eth nomentat “factor de sostenibilitat”, era quau causa suposarà un descompde ena pension qu’anarà aumentant a mesura qu’ac hèsca era esperança de vida des pensionistes.
Era Airef o era Fedea considèren qu’aguestes mesures non son cap suficientes entà afrontar es ans de tensión máxima, apròp deth 2025, quan se jubilen es hilhs deth “baby boom”.
Atau es causes …
REINVINDICAM PENSIONS DIGNES BASADES EN
. Un sistema public de pensions, eficaç, eficient e viable.
. Inclodir es pensions enes pressupòsti der estat.
. Un Pacte d’Estat que garantize es pensions publiques.
. Era revalorización des pensions.
. Mès ocupación establa.
. Redusir eth caumatge, donques a mès poblacion activa, mès cotizacions, e damb mès cotizacions, se pòt garantir mès facilament eth mantiement des pensions.
. Compatibilizacion trebalh-familia.
. Plen foncionament dera ley de dependencia. Non ath copagament.
. Desaparicion dera diferencia salarial entre òmes e hemnes.
. Restablir era jubilación ordinària as 65 ans.
. COMPDAR DAMB ERA PARTICIPACION DES ACTORS SOCIAUS.
SERAM MOVILIZATS ENQUIA QU’AÇÒ SE SOLLUCIONE!!
VISCA ES PENSIONS DIGNES!!  VISCA ES JUBILATS E PENSIONISTES!!
VISCA ARAN!!

dimecres, 21 de febrer del 2018

Sr. Ministre la llengua i la cultura es nostra i no es toca.

Aranès

Sr. Ministre, es aranesi èm ua comunitat de valents e es lauegi non mos hèn cap de pòur. Cada an n'auem un pialèr e, normaument, non passe arren gràcies ath bon equip de professionaus qu'auem.  Mes, Sr. Ministre, çò que mos hè pòur de vertat son aqueri que sense cap sòrta de vergonha se permeten tot tipe de licéncies ara ora de parlar des aranesi e dera sua lengua.

Vostè Sr. Ministre ne coneish Aran, ne a idèa de quines son es nòstes inquietuds . Donques melhor que care o ben, se a de parlar de nosati, en prumèr lòc cau informar-se e en dusau lòc hè'c com corresponerie a un ministre, damb educacion, non de forma grolhera e mediocre coma ac a hèt.  Cal rebrembar-li qu'ei vostè Ministre d'Educacion, causa que non semble auer clara dada era sua manera de comportar-se.

Català

Sr. Ministre, els aranesos som una comunitat de valents i les allaus no ens fan cap por, de fet cada any en tenim un bon grapat i no passa res gràcies al bon equip de professionals que tenim. Però Sr. Ministre, el que sí ens fa por, són aquells que, sense escrúpols, es permeten tot tipus de llicències a l'hora d parlar dels aranesos i de la seva llengua.

Vostè Sr. Ministre ni coneix l'Aran ni té idea de quines són les nostres inquietuds. Per tant Sr. Ministre o calli o bé, si ha de parlar de nosaltres, en primer lloc informi-se’n i en segon faci-ho com correspondria  a un Ministre, amb educació, no de forma barroera  i mediocre com ho ha fet, tot recordant-li que, és vostè Ministre d'Educació, cosa que no sembla tenir clara donat el seu tarannà pel Ministeri.

dilluns, 19 de febrer del 2018

Justicia Justa ???

QUATE MESI SENSE ES JÒRDIS, E LÈU SENSE ARANÉS? 16/02/18

Taula vò arregraïr era preséncia de toti es assistents ena concentracion convocada entà reclamar era libertat de Jordi Cuixart e Jordi Sánchez que ja pòrten 4 mesi injustament empresoats. En especiau, arregraïr era preséncia deth conselher Jordi Turull de JuntsxCat, que en tot manifestar eth supòrt e compromís damb era lengua aranesa, mos animèc a contunhar en tot insistir entà reclamar justicia e recuperar era democràcia. 

Tanben Emili Medan, alcalde de Les, dirigic ues paraules destacant eth besonh qu'era gent dera Val, e sustot es sòns representants polítics gesquen e trinquen eth sòn silènci. Mos rebrembèc que peth dessús de quinsevolh ideologia existissen uns valors que son es que mos an de perméter somar tà reinvindicar uns drets fonamentaus qu'an estat, e a dia d'aué seguissen estan, menaçats.

Taula per Aran vò deishar clar que a part de velhar pera libertat, pera justicia justa e pera democràcia, defenerà era lengua aranesa com a lengua vehicular ena Val d'Aran e exigís as representants polítics que siguen ara nautada des circumstáncies.


dijous, 25 de gener del 2018

Vien dies complicats

Taula per Aran continue en tot trebalhar:

- Entà reclamar era libertat des presoèrs politics e dar supòrt as auti politics perseguits injustament en continuar en tot judicialitzar era politica.

- Entà reinvidicar era materialitzacion des resultats des darrères eleccions impausades per Estat e respectar era voluntat des votants.

- Entà enfortir era singularitat deth territòri d'Aran a era sua gent, mès en costat de Catalunya.

- Entà dar supòrt, mes tanben rebrembar, ara administracion d'Aran, qu'ei un insturment ath servici de totes es araneses e aranesi e de toti es que viuen en Aran.

- Entà défener eth sòn modèu d'escòla e era professionalitat de toti es mèstres e professors e professores que hi treballen.

- Entà garantir e potenciar un modèu toristic que funcione, non pes idies politiques deth territòri senon pera sua professionalitat e qualitat de servici.

- E sustot, e tamb urgencia, trebalhar entà reinvindicar er estat de dret, era separacion de poders e fin finau era DEMOCRACIA, qu'eth govèrn espanhòu continue en tot caushigar d'ua forma descarada e qu'afècte as drets e as libertats de TOTI, sigam aranesi, catalans, o espanhòus.


Vien dies complicats, cau estar atents.

VOS AURAM DE BESONH A TOTES E A TOTI!

dilluns, 15 de gener del 2018

Des de l'Aran, suport a Mireia Boya

A pocs dies de formar un nou govern estem vivint una situació força peculiar, per dir-ho d'una
forma suau, per diferents motius.
No sabem si els grups polítics que han guanyat les eleccions del 21D se’ls permetrà formar
govern. Alguns d'ells van deixant les primeres files de la política per fer front a querelles i
judicis, mentre d'altres continuen empresonats injustament per uns delictes de rebel·lió i
sedició inexistents (delictes que haurien de ser provocats per ells mateixos no per altres
persones). Molts lletrats recorden que la presó provisional és únicament una mesura per a
casos excepcionals, però sembla que el Tribunal Suprem ja ha emès un veredicte abans, fins i
tot, que els presos polítics tinguin un judici just.
Nosaltres com a ciutadans hem de tenir molta cura amb el què diem a les xarxes o a les aules,
o si ens posem un llaç groc, o si cantem cançons reivindicatives o si fem segons quina classe de
bromes perquè podem cometre delicte. Coneguts per tothom són els casos dels professors
citats a declarar per debatre l'1O a les aules, o de persones que per fer comentaris al seu
facebook personal contra la repressió policial també han estat denunciats, o de cantants de
rap sentenciats a presó per les seves cançons. Però en canvi, si fan befa sobre el President
Puigdemont, d’altres membres del govern, de la gent ferida l'1O..... (xirigota de Cádiz, “a por
ellos...”, “Ahora se llama Diplocat en liquidación”...), això ho consideren humor i aquí no ha
passat res. Ens preguntem si la justícia és igual per a tots.
Els partits “constitucionalistes” han col·laborat en que s’apliqui un 155 que està ofegant
econòmicament el territori i que no ens deixa avançar com a país. Carreguen contra els nostres
mitjans de comunicació públics (Tv3, Catalunya ràdio…), titllant-los de partidistes sense ser
veritat i mentre ells difonen tantes notícies falses com poden. Per exemple, deien que el 6 i 7
de setembre es va vulnerar la legalitat aprovant la llei del Referèndum i de transitorietat
jurídica però hem vist com finalment el TC avala la reforma del reglament, també ens van dir
que el turisme havia caigut un 20% per culpa del procés quan la veritat és que ha augmentat
un 5,5%, o la notícia més repetida: la fugida d’empreses (més de 3.000, quan en realitat han
estat 336 les que han canviat de seu social i únicament 5 han canviat la seu fiscal, aquestes
darreres no pagaran els impostos aquí). Podríem continuar i escriure una novel·la amb tantes
mentides que ens han dit.
Però això encara no s’ha acabat. El TC demana més persecució policial dels CDRs i de les
entitats sobiranistes, el Tribunal Suprem ha citat a declarar com a testimonis a antics
consellers i l’ex director general dels mossos, i el magistrat Pablo Llarena ha decidit ampliar la
causa per rebel·lió, sedició i malversació afegint a la llista d'investigats l'expresident Artur Mas,
la secretària general d'ERC Marta Rovira, l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, la
coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia
Boya, i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras.
Des de la Val d’Aran volem donar tot el nostre suport a aquestes persones, tant els que estan a
la presó, com a l’exili, com a aquelles persones anònimes que expressen lliurement la seva
opinió, als investigats i especialment a Mireia Boya, diputada aranesa al parlament a qui volem
dir-li que estem al seu costat, molts ànims i endavant