Taula vò condemnar aué que, sense ua senténcia fèrma, eth govèrn espanhòl, en tot aprofitar-se dera gestion ilegitima sus Catalonha, a saquejat eth Musèu de Lleida e s'a emportat es òbres de Sixena que i auie. Eth conflicte comencèc a finaus des ans nauanta, e s'a resòlt en un mes e miei. Ua pròva més des conseqüéncies dera aplicacion deth 155 qu'afècte, aguest viatge, eth patrimòni culturau e materiau deth país.
dilluns, 18 de desembre del 2017
Tant sols respecte
Des de Taula voleríem rebrembrar que non toti es partits an pressupòst entà poder contractar ua empresa tà penjar era propaganda electorau e se servissen des vesins e vesies que vòlen collaborar.
Lamentam se bèth un s'a enganhat de lòc pr'amor que non i a guairi espacis on penjar.
Mes cau rebrembrar eth respècte tà tota era propaganda electorau, sigue deth partit que sigue.
Vos deisham un exemple, més n'i a d'auti partits tanben.
dimarts, 12 de desembre del 2017
Manifest Taula per Aran
MANIFEST TAULA PER ARAN
Ancianament, sustot es dies de mau temps en
iuèrn, es vesins des pòbles aranesi conversauen ath torn deth huèc, e es convèrses
virauen ath torn dera vida e tanben dera politica. Aué en dia, aguesti espacis de
debat e de confrontacion d’ idies s’an traslhadat as carrèrs e d’auti espacis
qu’era ciutadania aranesa auem guanhat democraticrament. Atau, darrèrament, auem vist preocupadi com
era abséncia de debat se hège horat ena Val d’Aran. Auem vist com se volie impausar ua
vision e ua linha de pensament unica, balhant un missatge inequivòc d’espanholitat enes
televisions e miejans de comunicacion estataus, coma se siguéssem
irreductibles, negant era milhor virtut qu’auem es aranesi: era pluralitat.
Per tot aquerò, auem decidit crear TAULA
PER ARAN. Era taula ei un grop transversau d’opinion que vò aufrir es airines entà recuperar e refortilhar eth
debat des aranesi en relacion ath nòste futur. Sense estridéncies, sense falses
vertats. Aran a de besonh qüestionar-se
e recéber responsa sus eth futur de Catalonha qu’afècte indefectiblament eth
futur d’Aran. Èm un corròp de ciutadans de
diuèrses idies politiques, transversau e dubèrt ena participacion
d’aquères persones que vieuen en Aran e que s’an guanhat eth dret a participar
en aguest debat. Non èm d’acòrd damb eth missatge de qu’aquerò non va damb
nosati. Eth futur d’Aran va damb toti nosati.
Eth pòble aranés a eth dret de decidir eth sòn futur e autogovèrn . Aran
ei ua realitat politica e sociau diferenta ara Catalana, mès non volem amagar
que credem qu’Aran a de contunhar eth sòn camin amassa damb eth poble Catalan.
Era societat aranesa ei fòrça mès diuèrsa e plurau de çò que bèri uns mos an
insistit en hèr-mos a creir. Non se pò obviar qu’ua part des Aranesi volem èster
damb es nòsti vesins catalans en eth procés democratic de desicion deth nòste
futur.
Aqueri que volen transméter eth missatge qu’eth Pòble Aranés a ua
voluntat inequivòca d’union damb Espanha e da suport sense palliatius ath regim
deth 78, vòlen ocultar e silenciar era opinion d’ua part dera societat aranesa.
Credem qu’existís un distanciament entre bèra classa politica aranesa e era
realitat plurau dera gent que trabalhe e viu en nòste país.
Era Val d’Aran gaudís en aguesti moments dera maxima quòta d’autogovèrn
qu’a auut jamès ena sua istòria modèrna e credem qu’aguesta s’a de consolidar e
aumentar, sustot ena vessant economica. Mès non auem de desbrembar qu’aguest
autogovèrn que ges deth poble aranés, ei sonque reconeshut peth Parlament de
Catalunya. E qu’es competéncies qu’a
transferides eth Conselh Generau d’Aran provien de Catalonha, qu’ara fin, ei er
unic estament que mos reconeish era nòsta singularitat, tant en eth sòn Estatut
actuau coma ena Lei d’Aran aprovada en 215. Aué en dia, non existís cap de tipe
de reciprocitat damb er Estat Espanhòu, ne cap de tranferéncia recebuda pera part d’aguesti.
Mos còste d’imaginar qu’er Estat Espanhòu mos facilite un tracte
diferenciau en un futur, que respète era nòsta cultura, era escòla aranesa, eth
nòste mèdi ambient, pr’amor que per toti ei coneguda era politica de mensprètz
der Estat Espanhòu tara diuersitat culturau e política, eth menprètz tàs nacions
qu’ aué en dia formen er Estat Espanhòu.
Per tot aquerò, credem fèrmament qu’Aran a d’éster amassa damb eth pòble
de Catalonha ena luta pes sues ligitimes aspiracions. E, en cas que Catalonha sigueu a naua realitat politica
democratica dehòra der Estat Espanhòu, es aranesi auem eth dret d’escuélher eth
nòste futur, e aguest passe inequivòcament per arténher ena futura Republica de
Catalonha e Aran
Val d’Aran, novembre 2017.
Antigament,
sobretot els dies de mal temps a l’hivern, els veïns dels pobles aranesos es
concentraven vora el foc, i les converses giraven en torn a la vida, i també, a
la política. Avui en dia, aquests espais de debat i de confrontació de idees
s’han traslladat sobretot als carrers i altres espais que la ciutadania aranesa
ens hem guanyat democràticament. No obstant, darrerament hem vist preocupats
com l’absència de debat es feia forat a la Val d’Aran. Hem vist com es volia
imposar una visió, i una línia de pensament única, donant un missatge inequívoc
d’espanyolitat per televisions i mitjans de comunicació estatals, com si fóssim
els irreductibles, negant la millor virtut que tenim els aranesos: la
pluralitat.
Per tot això, hem decidit crear TAULA PER ARAN.
La taula és un grup transversal d’opinió que vol oferir les eines per recuperar
i forçar el debat dels aranesos en torn al nostre futur. Sense estridències,
sense falses veritats. Aran necessita preguntar-se, i rebre resposta, sobre el
futur de Catalunya que afecta, innegablement, al futur d’Aran. Som un grup de
ciutadans de diferents idees polítiques, transversal, i obert a la participació
d’aquelles persones que viuen a l’Aran, i que s’han guanyat el dret a
participar en aquest debat. No estem d’acord amb el missatge de que això no va
amb nosaltres. El futur d’Aran va amb tots nosaltres.
El poble Aranès té el dret a
decidir el seu futur i el seu autogovern. Aran és una realitat política i
social diferent a la Catalana, però no volem amagar que creiem que Aran ha de
continuar el seu camí juntament amb el poble català. La societat aranesa és
molt més diversa i plural del que alguns han insistit en fer-nos creure. No es
pot obviar que una part dels Aranesos volem estar amb els nostres veïns
catalans en el procés democràtic de decisió del seu futur.
Aquells qui volen transmetre el
missatge que el poble aranès té una voluntat inequívoca d’unió amb Espanya, i
dona suport sense pal·liatius al règim del 78, volen ocultar i silenciar
l’opinió d’una part de la societat aranesa. Creiem que existeix un
distanciament entre certa classe política aranesa i la realitat plural de la
gent que treballa i viu al nostre país.
La Val
d’Aran gaudeix en aquests moments de la màxima quota d’autogovern que ha tingut
mai en la seva història moderna i creiem que aquesta s’ha de consolidar i
augmentar, sobretot en el vessant econòmic. Però no hem d’oblidar que aquest
autogovern, que emana del poble aranès, està només reconegut pel Parlament de
Catalunya. I que les competències que té transferides el Conselh Generau d’Aran
provenen de Catalunya, que a la fi, es l’únic estament que ens reconeix la
nostra singularitat, tant en el seu Estatut vigent com en la Llei d’Aran
aprovada el 2015. A dia d’avui, no existeix cap tipus de reciprocitat amb
l’Estat Espanyol, ni cap transferència rebuda per part d’aquest. Ens costa
imaginar que l’Estat Espanyol ens faciliti un tracte diferenciat en un futur,
que respecti la nostra cultura, la escola aranesa, el nostre medi ambient,.. ja
que per tots és coneguda la política de menyspreu de l’estat espanyol a la
diversitat cultural i política, el menyspreu a les nacions que formen avui en
dia l’estat espanyol.
Per tot això, creiem fermament que Aran ha d’estar junt
amb el poble de Catalunya en la lluita per les seves legítimes aspiracions. I
en cas que Catalunya esdevingui un nova realitat política democràtica a fora de
l’estat espanyol, els aranesos hem de tenir el dret a escollir el nostre futur,
i aquest passa inequívocament per
pertànyer a la futura República de Catalunya i Aran.
Antiguamente, sobre todo los días de frío durante el
invierno, los vecinos de los pueblos araneses se concentraban alrededor del
fuego, y conversaban de la vida, y también, de política. Hoy en día, estos
lugares de debate y confrontación de ideas se han trasladado, sobretodo, a las
calles y otros espacios que la ciudadanía aranesa nos hemos ganado
democráticamente. No obstante, últimamente hemos visto preocupados cómo la
ausencia de debate se hacía hueco en la Val d'Aran. Hemos visto cómo se quería
imponer una visión, y una línea de pensamiento única, dando un mensaje
inequívoco de españolidad por parte de los medios de comunicación estatales, como
si fuéramos los irreductibles, negando la mejor virtud que tenemos los
araneses: la pluralidad.
Por todo
esto, hemos decidido crear TAULA PER ARAN. La Taula es un grupo
transversal de opinión que pretende ofrecer las herramientas para recuperar y
forzar el debate de los araneses sobre nuestro futuro. Sin estridencias, sin
falsas verdades. Aran necesita preguntarse, y recibir respuesta, sobre el
futuro de Catalunya que afecta, indudablemente, al futuro de Aran. Somos un
grupo de ciudadanos de distintas ideas políticas, transversal, y abierto a la
participación de aquellas personas que habitan en la Val, y que nos hemos
ganado el derecho a participar en este debate. No estamos de acuerdo con el
mensaje de que esto no va con nosotros. El futuro de Aran va con todos
nosotros.
El pueblo
aranés tiene derecho a decidir sobre su futuro y su autogobierno. Aran es una
realidad política y social diferente a la catalana, pero no queremos esconder
que pensamos que Aran tiene que seguir su camino junto al pueblo catalán.
Nuestra sociedad plural es más que lo que se ha querido vender. No se puede
obviar que una parte de los araneses queremos estar con nuestros vecinos
catalanes en el proceso democrático de decisión de su futuro.
Aquellos
que quieren transmitir un mensaje de que el pueblo aranés tiene una voluntad
inquebrantable de unión con España, y de apoyo inequívoco al régimen del 78,
son unos desconocedores de la realidad de la sociedad aranesa. Creemos que
existe un distanciamiento entre cierta clase política aranesa y la realidad
plural de la gente que trabaja y vive en nuestro país.
La Val
d'Aran goza en estos momentos de la máxima cuota de autogobierno que ha tenido
en su historia moderna, y creemos que ésta tiene que consolidarse y aumentar, sobretodo
económicamente. Pero no tenemos que olvidar que este autogobierno, que emana
del pueblo aranés, sólo está reconocido por el Parlament de Catalunya. Y que
las competencias transferidas al Conselh Generau d'Aran provienen de Catalunya,
que claramente, es el único estamento que reconoce nuestra singularidad, tanto
en su Estatut vigente, como en la Llei d'Aran aprobada el año 2015. Hoy en día,
no existe ningún tipo de reciprocidad con el Estado español, ni ninguna
transferencia recibida por parte de éste. Nos cuesta imaginar que el Estado nos
facilite un trato diferenciado en el futuro, que respete nuestra cultura,
nuestra escuela aranesa, nuestro medio ambiente... Ya que por todos es conocida
la política de menosprecio del Estado español hacia la diversidad cultural y
política, el menosprecio a las naciones que forman parte a día de hoy del estado
español.
Por todo
ello, creemos firmemente que Aran tiene que seguir junto al pueblo de Catalunya
en la lucha por sus legítimas aspiraciones. Y, en el caso de que Catalunya se
convierta en una nueva realidad política democrática fuera del Estado español,
los araneses tenemos el derecho a escoger nuestro futuro, y éste pasa
inequívocamente por la pertinencia a la futura República de Catalunya i Aran.
Val d’Aran,
noviembre 2017.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)